Carrers
de les
flors
perdudes
carrers
de les
flors
venudes
carrer
de les
d´
aquesta ciutat mesquina
de
llums de nit
i
ombres de dia
carrers
d´ànimes
tristes
marcades
pel dolor
dels
dies que cauen
en
l´oblit de la memòria
sense
deixar
senya
a
l´ànima
Cors
dormits
que
pateixen
soledats
malorentes
de
cossos que
es
pudreixen.
Els
nostres cossos
nussos
les
nostres
mans
unides
en
aquesta pregària
de
dies difícils
que
ens envolten
es
troben les nostres vides
E.R
PD: Dedicado a Maica prostituta hermafródita del Raval con la cuál tuve oportunidad de conversar en muchas ocasiones.GRACIAS MAICA . Nos conocimos por repetición que se dice, cada día bajaba por la Rambla, con mi caja de Dunkin Donuts sobrante del trabajo, empecé ofreciéndole donuts y acabamos conversando en el London Bar..., ella acababa su jornada laboral y se aproximaba hacia el Bar...
Maica: "Hija sabes lo mejor de todo nadie quiere caminar en mis zapatos..."

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada