Estimat desconegut

"Estimat desconegut com m´hagués agradat poder agafar-te del fil que ens conecta a tots i recollir-te als meus braços...

   I sí, era Sant Jordi, després d´un dia de flors, de llum, llibres i d´amor. La meva amiga Àngels acabava de donar-me una abraçada sobtada al carrer del Carme, vam estar una estona rient i vaig agafar direcció Torrassa. En 7 minuts vaig arribar a l´entrada de l´estació, tot era ple de llum i colors... La plaça Universitat estava vestida de gala com en les millors ocasions, el xivarri de la gent   omplia les meves oïdes. Aleshores va ser quan et vas creuar...Vaig passar el tiquet per la màquina, la meva mà el va agafar innocent del que instants següents havia de viure. Ja dins de l´estació recolzada en una màquina de refrescos vaig mirar el rellotge: les 18:13. De cop i volta la teva ombra em va glaçar les venes d´una imatge culpidora. El soroll sec dels frens... El silenci tot seguit  els crist desesperats  es van apoderar de l´estació. Tu estimat desconegut havies  marxat per sempre".